pedals de foc NonStop 2009

Conversa de l'Edu a finals de maig pel messenger: "t'animes a fer a la pedals de foc?"
No sabia ni en que consistia exactament, però vaig dir que sí, perquè un bon director esportiu i preparador sap el que li convé a cada corredor. L'Edu és un d'aquests, sense cap mena de dubte, però s'ha de dir que és millor amic i persona.

A mesura que s'anaven succeint exàmens, el cap de setmana del 27 i 27 de juny s'anava aproximant. Així que un dia a mitjans de juny li vaig preguntar aveure com teníem el tema, bé doncs val a dir que vam començar amb bon peu i ens vam apuntar passat el plaç, però com que hi ha crisi i la gent del Pirineu són gent tal com Déu mana no hi va haver cap inconvenient.

Doncs el dia 26 de juny va arribar i l'Edu em va passar a recollir amb el seu flamant cotxe nou direcció a la Vall d'Aran, després de dinar a l'Albi vam carregar tots els trastos i carretera i manta. Si això era el divendres, el dijous al migdia quan ja acabava l'entrenament un maleït mosquit tigre em va picar a la mà, no és per menysprear a ningú, però se'm va inflar la mà i part de l'avantbraç de tal manera que no la podia ni tancar. Sort que avui en dia els medicaments són efectius perquè tal com tenia la mà el divendres m'era molt dificíl agafar el manillar.

Quan vam arribar a Vielha, vam recollir els dorsals i tot el material necessari que s'entregava per part de l'organitzador, el més important eren dos coses: el roadbook i el macuto.

La pedals de foc és una cursa de 220km que voreja tot el parc nacional d'Aiguestortes i Sant Maurici, la ruta no està indicada en aquests, sinó que de tant en tant s'introdueixen variacions. Llavors l'única manera de saber per on s'ha d'anar és mitjançant el llibre de ruta, on en teoria estan indicats tots els camins que s'han de seguir. Per tant no es tracta només de pedalar, també influeix molt en alguns trams la orientació, i a 2000 metres no hi ha gaire gent per preguntar.

Per fi arriba el gran dia,

03:45 sóna el despertador, esmorzar una mica d'arròs, acabar de preparar el macuto, deixar l'habitació de l'hotel i cap al "km 0", queden 150km de la 1a etapa i 70km de la 2a amb un total de 6000m de desnivell positiu.

05:00 comencem a pedalar, enmig de la foscor i només amb la llum dels frontals i encarem cap a l'antic túnel

06:00 sortim del túnel i el dia comença a clarejar. Fa un fred que pela, 7ºC a la boca sud.

Després de baixar fins a Vilaller, comencen una succió de colls (St. Salvador, Sas, l'Oli, etc) que ens porten fins a la Torre de Cabdella.

14:00 arribem a la Torre de Cabdella on ens espera el dinar, 2 plats de pasta i fruita per completar els 45km de l'etapa que queden, ja portem 8h de bici.

Parem mitja horeta per afagar força per enfrontar-nos al port més dur del dia, el coll del Triador. Són 23km que et porten a un altre món, fins als 2600m.

16:00 rodant per una pista al voltant dels 2400 metres, el paisatge és espectacular, tot pren una altra dimensió. Les muntanyes són més grans que mai, les valls més profundes i els Pirineus s'extenen fins l'horitzó.

17:20 per fi arribo a l'estació d'esquí d'Espot després de 150km, ascendir 4500m i 10h de pedalar. Cansat, però satisfet. No es pot demanar res més.

Després de sopar vam poder dormir plàcidament fins a les 7 del matí de l'endemà.

la causa i la conseqüència

La causa deu ser el que provoca el fet i la conseqüència el fet en si, llavors la causa és també una conseqüència prèvia? Això és un peix que es mossega la cua, millor deixar la filosofia pels filòsofs que és la seva feina i jo deixar de perdre el temps...